| dbo:abstract
|
- Des del juny de 2013 s'ha publicat a la premsa internacional una sèrie de revelacions sobre la vigilància global que demostren la vigilància massiva a escala mundial exercida principalment per les agències d'intel·ligència dels Estats Units, en concret l'Agència de Seguretat Nacional (NSA, per les seves sigles en anglès), i en col·laboració amb altres països aliats. Els informes procedeixen majoritàriament d'un conjunt de documents secrets filtrats per Edward Snowden, ex-contractista de la NSA, que els va obtenir mentre treballava per Booz Allen Hamilton, un dels majors contractistes de defensa i intel·ligència als Estats Units. A més d'una gran quantitat de documents federals dels Estats Units, les filtracions fetes per Snowden contenen milers d'arxius d'intel·ligència australians, britànics i canadencs als quals hi hauria accedit a través de l'exclusiva xarxa "Five Eyes". El juny de 2013, els primers documents de Snowden es van publicar simultàniament al diari The Washington Post i The Guardian, i van atreure una considerable atenció pública. Les revelacions va continuar al llarg de 2013, i una petita porció dels documents complets (estimats en 1,7 milions de documents) va ser publicada més tard per altres mitjans de comunicació de tot el món, especialment per The New York Times (Estats Units), la Canadian Broadcasting Corporation (Canadà), l'Australian Broadcasting Corporation (Austràlia), Der Spiegel (Alemanya), O Globo (Brasil), Le Monde (França), L'Espresso (Itàlia), NRC Handelsblad (Països Baixos), Dagbladet (Noruega), El País (Espanya) i Sveriges Television (Suècia). Aquests informes dels mitjans han mostrat les implicacions de diversos tractats secrets signats pels membres de la comunitat UKUSA en els seus esforços per implementar una vigilància global. Per exemple, Der Spiegel va revelar com l'agència alemanya Bundesnachrichtendienst (BND) transfereix "quantitats massives de dades interceptades a la NSA", mentre que la televisió sueca va revelar que la Försvarets radioanstalt (FRA) va proporcionar a la NSA dades de la seva col·lecció de cables diplomàtics, en virtut d'un tractat secret signat el 1954 per a la cooperació bilateral en matèria de vigilància. Altres organismes de seguretat i d'intel·ligència involucrats en la pràctica de la vigilància global inclouen els d'Austràlia (ASD), la Gran Bretanya (GCHQ), Canadà (ESCI), Dinamarca (PET), França (DGSE), Alemanya (BND), Itàlia (AISE), Holanda (AIVD), Noruega (NIS), Espanya (CNI), Suïssa (NDB), així com Israel (ISNU), que rep dades en brut i sense filtrar de ciutadans dels Estats Units per part de la NSA. El 14 de juny de 2013, la fiscalia dels Estats Units van acusar Edward Snowden d'espionatge i robatori de propietats del govern. A finals de juliol de 2013, el govern rus li va concedir un asil temporal d'un any, cosa que contribuí al deteriorament de les relacions entre els Estats Units i Rússia. El 6 d'agost de 2013, el president estatunidenc, Barack Obama, va fer una aparició pública a la televisió estatunidenca en què va assegurar als estatunidencs que «no tenim un programa d'espionatge domèstic» i «no hi ha espionatge als estatunidencs». Cap a finals d'octubre de 2013, el primer ministre britànic, David Cameron, va advertir The Guardian de no publicar més revelacions, o exposar-se en cas contrari a rebre una DA-Notice (una sol·licitud oficial als editors de notícies de no publicar o difondre articles sobre determinats temes per raons de seguretat nacional). En l'actualitat, la Metropolitan Police Service està portant a terme una investigació penal sobre les filtracions. El desembre de 2013, l'editor de The Guardian, Alan Rusbridger, va dir: «crec que fins ara hem publicat 26 documents de 58.000 que hem vist». (ca)
- Des del juny de 2013 s'ha publicat a la premsa internacional una sèrie de revelacions sobre la vigilància global que demostren la vigilància massiva a escala mundial exercida principalment per les agències d'intel·ligència dels Estats Units, en concret l'Agència de Seguretat Nacional (NSA, per les seves sigles en anglès), i en col·laboració amb altres països aliats. Els informes procedeixen majoritàriament d'un conjunt de documents secrets filtrats per Edward Snowden, ex-contractista de la NSA, que els va obtenir mentre treballava per Booz Allen Hamilton, un dels majors contractistes de defensa i intel·ligència als Estats Units. A més d'una gran quantitat de documents federals dels Estats Units, les filtracions fetes per Snowden contenen milers d'arxius d'intel·ligència australians, britànics i canadencs als quals hi hauria accedit a través de l'exclusiva xarxa "Five Eyes". El juny de 2013, els primers documents de Snowden es van publicar simultàniament al diari The Washington Post i The Guardian, i van atreure una considerable atenció pública. Les revelacions va continuar al llarg de 2013, i una petita porció dels documents complets (estimats en 1,7 milions de documents) va ser publicada més tard per altres mitjans de comunicació de tot el món, especialment per The New York Times (Estats Units), la Canadian Broadcasting Corporation (Canadà), l'Australian Broadcasting Corporation (Austràlia), Der Spiegel (Alemanya), O Globo (Brasil), Le Monde (França), L'Espresso (Itàlia), NRC Handelsblad (Països Baixos), Dagbladet (Noruega), El País (Espanya) i Sveriges Television (Suècia). Aquests informes dels mitjans han mostrat les implicacions de diversos tractats secrets signats pels membres de la comunitat UKUSA en els seus esforços per implementar una vigilància global. Per exemple, Der Spiegel va revelar com l'agència alemanya Bundesnachrichtendienst (BND) transfereix "quantitats massives de dades interceptades a la NSA", mentre que la televisió sueca va revelar que la Försvarets radioanstalt (FRA) va proporcionar a la NSA dades de la seva col·lecció de cables diplomàtics, en virtut d'un tractat secret signat el 1954 per a la cooperació bilateral en matèria de vigilància. Altres organismes de seguretat i d'intel·ligència involucrats en la pràctica de la vigilància global inclouen els d'Austràlia (ASD), la Gran Bretanya (GCHQ), Canadà (ESCI), Dinamarca (PET), França (DGSE), Alemanya (BND), Itàlia (AISE), Holanda (AIVD), Noruega (NIS), Espanya (CNI), Suïssa (NDB), així com Israel (ISNU), que rep dades en brut i sense filtrar de ciutadans dels Estats Units per part de la NSA. El 14 de juny de 2013, la fiscalia dels Estats Units van acusar Edward Snowden d'espionatge i robatori de propietats del govern. A finals de juliol de 2013, el govern rus li va concedir un asil temporal d'un any, cosa que contribuí al deteriorament de les relacions entre els Estats Units i Rússia. El 6 d'agost de 2013, el president estatunidenc, Barack Obama, va fer una aparició pública a la televisió estatunidenca en què va assegurar als estatunidencs que «no tenim un programa d'espionatge domèstic» i «no hi ha espionatge als estatunidencs». Cap a finals d'octubre de 2013, el primer ministre britànic, David Cameron, va advertir The Guardian de no publicar més revelacions, o exposar-se en cas contrari a rebre una DA-Notice (una sol·licitud oficial als editors de notícies de no publicar o difondre articles sobre determinats temes per raons de seguretat nacional). En l'actualitat, la Metropolitan Police Service està portant a terme una investigació penal sobre les filtracions. El desembre de 2013, l'editor de The Guardian, Alan Rusbridger, va dir: «crec que fins ara hem publicat 26 documents de 58.000 que hem vist». (ca)
|
